La porta del sol

“La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba.” Aquesta declaració, compartida pels crítics d’arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d’un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l’invent formal d’un novel·lista ha sabut restituir l’existència en totes les seves dimensions. En una habitació d’hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja durant el temps que dura la llarga conversa d’un quasi fantasma amb un moribund. “L’obra d’Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar”, escriu Luz Gómez al pròleg d’aquest volum. I Blanca Llum afegeix: “La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s’erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes.”